Propers actes

Obra cultural Balear

Joan Alcover

Vida i obra

Joan Alcover i Maspons va néixer a Palma el 1854. A l’Institut Balear va ser condeixeble del poeta Miquel Costa i Llobera, Joan Lluís Estelrich i el polític Antoni Maura i va tenir de professor el poeta romàntic Josep Lluís Pons i Gallarza.

L'any 1869 començà la carrera de Dret a Barcelona, on va entrar en contacte amb el moviment de la Renaixença. Va llicenciar-se en Dret Civil i Canònic el 1878 i es va instal·lar definitivament a Mallorca; es va casar amb la barcelonina Rosa Pujol, i va començar a exercir d'advocat.

Va ingressar a les files del partit liberal d'Antoni Maura, amic personal d'ençà dels anys d'estudiant. El 1879 és elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i, entre 1883-86, ocupa el càrrec de diputat provincial per Manacor. El cim més alt de seva carrera política l'aconsegueix el 1893, quan surt elegit diputat a Corts, pel mateix partit.

Després d'una temporada ben curta a Madrid, en què assisteix a unes quantes sessions, i tot i ser un orador unànimement reconegut, torna a Mallorca. Així, decebut i desencantat de la política en l'experiència com a diputat a Corts, el va desenganyar de l'ideari maurista i a poc a poc es va allunyant del Partit Liberal, tot i mantenir-se sempre fidel a l'amistat que l'uneix amb Antoni Maura (n'és una mostra el poema «El ginebró», que dedica al polític quan aquest es troba en un moment crític de la seva carrera).
Progressivament, la ideologia política d''Alcover evoluciona cap a un catalanisme de dretes, pròxim a la Lliga Regionalista de Catalunya.

Paral·lelament a la carrera política, va iniciar la carrera literària que, al començament, va alternar en català i castellà. Va publicar els seus primers poemes l'any 1872, i cinc anys més tard, el 1887, va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona pel poema «La Creu».

El 1887 comença la tragèdia personal de Joan Alcover. Mor la seva esposa Rosa Pujol i, anys més tard, dos fills: Teresa, de tuberculosi (1901), i Pere, de tifus (1905).
Entre 1887 i 1901 va publicar llibres de poemes només en castellà, alguns dels quals insinuen les possibilitats creatives que es varen fer paleses més endavant, en els poemes en català. Amb l’experiència del dolor per la pèrdua de la dona i la filla va redescobrir la llengua pròpia com a eina d’expressió dels sentiments.

S’inicia, aleshores, la metamorfosi de l’home i de l’escriptor. La poesia més trivial dels anys anteriors dóna pas a una altra de més íntima i sincera, per a la qual no li serveix tampoc, com a vehicle d’expressió, una llengua al cap i a la fi aliena.

Ara és el poeta de la sinceritat, i la literatura es converteix en l’únic instrument vàlid per expressar el seu dolor. Al canvi idiomàtic, que es produeix més o menys entre 1899 i 1903, hi contribueixen segurament altres factors, com el poc ressò aconseguit com a escriptor en castellà i, per contra, la bona acollida de la seva obra catalana tant aquí com a Barcelona. Hem de tenir present la influència del context cultural del moment i els consells d’amics com Miquel Costa, Gabriel Alomar, Santiago Rusiñol i Miquel dels S. Oliver, el grup modernista del qual va tenir un gran impacte a Palma i que propugnava la integració en la cultura catalana. Així mateix, les campanyes idiomàtiques de mossèn Antoni M. Alcover i l’èxit inesperat d’uns poemes catalans («La serra», homenatge a Miquel Costa i Llobera; i «La relíquia», petició de Santiago Rusiñol per a un àlbum) el motivaren a continuar la producció poètica només en català.

Tot plegat, converteix Alcover en defensor abrandat de la llengua catalana en l’expressió literària.

El 1903 va fer la lectura pública de «La Balanguera», que en un significat doble –directe i simbòlic— parla del pas del temps que comporta la perennitat de la vida civil enfront de la fugacitat de la vida personal.

Va participar en les conferències que els intel·lectuals mallorquins varen fer a l’Ateneu Barcelonès (1904) i en el Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906). Va ser membre corresponent de la Real Academia Española (1904) i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913). El 1905, any que moria el seu fill Pere, va concórrer en els Jocs Florals de Barcelona. També hi va concórrer l'any 1907 i el 1909, en què va ser proclamat mestre en gai saber.

Si desitjau més informació, disposau d'un PDF amb informació extra de la biografia i l'obra de Joan Alcover

Can Alcover - Espai de Cultura

C. de Sant Alonso, 24. 07001 - Palma

Tel. 971 729 446 - Fax 971 425 240